L'ermita de Sant Miquel, més coneguda com "el Fort", va ser construïda entre 1752 i 1757 per desig i a costa del marqués de Nules, per a substituir aquella que, a mitjan segle XV, havia manat construir Francesc Gilabert de Centelles, senyor de la Baronia de Nules.

De la construcció original solament es conserva la capella central. De planta heptagonal en el seu exterior i circular en el seu interior, és un dels pocs exemples del barroc desguarnit, antecedent de l'arquitectura neoclàssica, que es conserva en la zona.

L'ermita està atribuïda a l'important arquitecte valencià Antonio Gilabert i està documentat que en la seua construcció van participar els Pujante, mestres d'obra de Nules; en el seu moment va albergar un important retaule barroc obra de Francisco i d'Ignacio Vergara.

En 1808 va ser ocupada pel general Suchet, que la va utilitzar com a fortí de les tropes napoleòniques, per aquest motiu se la coneix com "el Fort".

L'any 1988 va ser adquirida per l'Ajuntament de Nules.

El dia 15 d'abril de l'any 1989, en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Nules, va ser signat el document del llegat pel qual l'escultor Enrique Giner cedia a la seua vila natal una sèrie d'escultures representatives de la seua obra, els útils de treball, una col·lecció de dibuixos i esbossos, la seua correspondència professional i la pràctica totalitat dels models de les més de cent medalles que al llarg de la seua vida havia creat.

De 1990 a 1994 va ser restaurada, segons projecte de Francisco Grande i Ignacio Gil-Mascarell, i va ser adaptada per a seu del Museu de Medallística Enrique Giner i de l'Arxiu Històric de Nules.

El dia 10 de juny de 1995, sobre la base del "Llegat Giner" es va inaugurar el Museu, dedicat monogràficament a l'art de la medalla.