Un de tants coneixements, naturals o adquirits, per l'escultor nuler era el simbolisme, al qual recorria amb freqüència en les seues obres. Galgo sorgeix l'any 1933 a partir d'un encàrrec, per part de la família de J. Gamón, per a ornamentar el mausoleu familiar situat a la ciutat de València. Per a aquest encàrrec tria el gos de la família, perquè no hi ha millor forma de representar la impertorbabilitat, l'esperit fidel i l'ànima vigia que la figura canina, representada en sepulcres i monuments funeraris des de l'Edat Mitjana. Enrique Giner plasma en la seua mirada dolça i alhora, tan característica d'aquesta raça, la tristesa commovedora que provoca el comiat d'un amic, al qual sempre esperarà, tranquil i atent, seré, encara que aquest mai tornarà.

En la seua ubicació original forma part d'un conjunt escultòric, acompanyat de Búho, animal de gran poder espiritual que pot veure més enllà, la qual cosa uns altres no poden veure, simbolitza la saviesa i el coneixement. Però tornant a la figura que realment ens interessa analitzar aquesta vegada, la del llebrer, podem veure-hi com l'escultor modela i modula amb gran precisió la seua anatomia, amb la mateixa fidelitat i delicadesa amb la qual tractaria un cos humà, destacant l'elegància i sinuositat de les seues formes, lànguides i ossudes, però alhora potents, que defineixen la morfologia d'aquesta raça. Aquesta és possiblement una de les escultures que més atrau l'atenció dels visitants, als quals de vegades commou, o amb la qual simpatitzen. Aquest mes d'octubre comença la temporada de caça, per això volem aprofitar l'ocasió, i amb aquesta xicoteta publicació conscienciar el lector del moment tan delicat que viuen milers de llebrers, raça utilitzada per excel·lència per a la caça, sense menysprear altres races que també tenen el seu mateix destí, per a res merescut, ja que les xifres d'abandó, maltractament i mort d'aquests animals ascendeix enormement sobretot al febrer, al final de la temporada de caça. Des del museu volem enviar un missatge de conscienciació amb l'esperança que algun dia canvie aquesta situació.

Bibliografia: V. FELIP SEMPERE I J. CARRIÓN, Dimensiones [2/3] “Enrique Giner: como un libro abierto” p. 117-120. Madrid 2006

MªAmparo Clavell Dualde

Uno de tantos conocimientos, naturales o adquiridos por el escultor nulense era el simbolismo, al que recurría con frecuencia en sus obras.

Galgo surge en el año 1933 a partir de un encargo,  por parte de la familia de J. Gamón, para ornamentar el mausoleo familiar ubicado en la ciudad de Valencia.

Para este encargo elige el perro de la familia, pues no hay mejor forma de representar la imperturbabilidad, el espíritu fiel y el alma vigía que la figura canina, representada  en sepulcros y monumentos funerarios desde la Edad Media.

Enrique Giner plasma en su mirada dulce y a su vez temerosa, tan característica de esta raza, la tristeza conmovedora que provoca la despedida de un amigo, al que siempre esperará, tranquilo y atento, sereno, aunque este nunca vaya a regresar.

En su ubicación original forma parte de un conjunto escultórico, acompañado de Búho, animal de gran poder espiritual que puede ver mas allá, lo que otros no pueden ver, simboliza la sabiduría y el conocimiento.

Pero volviendo a la figura que realmente nos interesa analizar en esta ocasión, la de galgo, podemos ver en ella como el escultor modela y modula con gran precisión su anatomía, con la misma fidelidad y delicadeza con la que trataría un cuerpo humano, destacando la elegancia y sinuosidad de sus formas, lánguidas y huesudas, pero a su vez potentes, que definen la morfología de esta raza.

Esta es posiblemente una de las esculturas que más atrae la atención del visitante, a los que en ocasiones conmueve o con la que simpatizan.

Este mes de octubre empieza la temporada de caza, por ello queremos aprovechar la ocasion y con esta pequeña publicación concienciar al lector  del momento tan delicado que viven miles de galgos, raza utilizada por excelencia para la caza, sin menospreciar otras razas que también tienen su mismo destino, para nada merecido, ya que las cifras de abandono, maltrato y muerte de estos animales asciende enormemente sobre todo en febrero, al final de la temporada de caza.

Desde el museo queremos mandar un mensaje de concienciación con la esperanza de que algún día cambie esta situación.

Bibliografía: V. FELIP SEMPERE I J. CARRIÓN, Dimensiones [2/3] “Enrique Giner: como un libro abierto” pp117-120. Madrid 2006