EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA MEDALLA

La medalla és un objecte metàl·lic, sol ser d’or, plata, bronze, coure, alumini... habitualment de caràcter commemoratiu, encara que en els últims anys cada volta més s’aproxime al concepte d’escultura de butxaca.

Durant pràcticament tota la seua vida Enrique Giner va treballar aquest gènere de l’escultura, bé per l’atractiu i singularitat del seu format, bé pel repte tècnic que suposa expressar tant en un espai tan reduït.

En 1922, amb tan sols 23 anys, Giner ja va guanyar la seua primera medalla d’or, en presentar-se a la convocatòria de la I Exposició de Belles Arts del protectorat espanyol al Marroc, i a aquest subgènere li va ser fidel tota la seua vida.

En un primer moment va participar en concursos i premis, cosa que li permetia guanyar-se la vida a l’hora que anava adquirint reconeixement, per a més endavant limitar-se a acceptar encàrrecs per a diferents institucions i ser més selecte amb els premis en els quals vol participar, amb les seues limitacions temàtiques, tècniques i estètiques, exigides per l’editor.

En 1930 se li encarrega la medalla per al premi de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, que ens permetrà fer una breu revisió del procés de fabricació d’una medalla, ja que al Museu de Medallística es conserva tot el material emprat per l’escultor per a realitzar aquest encàrrec.

Aquesta medalla representa pel seu anvers el bust d’un personatge femení alat de gran bellesa i proporcions clàssiques, que mira cap a la seua esquerra. I al revers dos personatges, un de femení i un de masculí sobre un pòdium, amb una composició simètrica, destaquen els drapejats de la roba que els cobreix, característicament clàssic. Els personatges subjecten una cartel·la i garlanda, al fons representacions d’al·legories de temàtica artística, pintura, escultura i teatre.

En aquesta medalla es mostren alguns dels recursos compositius i influències estètiques més emprades per l’escultor local en aquest període de la seua producció artística.

Procés de creació artística per a una medalla

1. Primers esbossos més intuïtius, fresc i espontanis, ja mostren la idea que Giner vol desenvolupar.
2. Perfecciona el dibuix que finalment modelarà, ja veiem que d’aquest dibuix poc varia el resultat final.
3. Realitza també esbossos en plastilina, evidenciant la meticulositat en els processos de creació, en aquest esbós defineix ja perfectament les proporcions, els plans i els volums.  
4. Posteriorment realitza el modelatge, motle i model de medalla, emprat per a reduir amb el pantògraf i gravar l'encuny.El pantògraf apareix amb la industrialització, aquesta màquina permetrà que la creació d’una medalla ja no siga tasca exclusiva d’un gravador especialitzat, a partir d’aquest moment pot introduir-se en aquest camp tan específic qualsevol escultor que s’aventure.
5. L'encuny és la peça emprada per a encunyar la medalla, sol ser d’acer, material sempre més dur que del cospell que és pretén encunyar, veiem que la imatge és sempre en negatiu.
6. Encunyada ja la medalla, es retalla i es poleixen les vores per a donar-li la forma perfectament circular.
   

MªAmparo Clavell Dualde

EL PROCESO DE CREACIÓN DE UNA MEDALLA

La medalla es un objeto metálico, suele ser de oro, plata, bronce, cobre, aluminio ... habitualmente de carácter conmemorativo, aunque en los últimos años cada vez más se aproxime al concepto de escultura de bolsillo.Durante prácticamente toda su vida Enrique Giner trabajó este género de la escultura, bien por el atractivo y singularidad de su formato, bien por el reto técnico que supone expresar tanto en un espacio tan reducido.

En 1922, con tan sólo 23 años, Giner ya ganó su primera medalla de oro, al presentarse a la convocatoria de la I Exposición de Bellas Artes del protectorado español en Marruecos, y a este subgénero le fue fiel toda su vida. En un primer momento participó en concursos y premios, lo que le permitía ganarse la vida a la hora que iba adquiriendo reconocimiento, para más adelante limitarse a aceptar encargos para diferentes instituciones y ser más selecto con los premios en los que quiere participar, con sus limitaciones temáticas, técnicas y estéticas, exigidas por el editor

En 1930 se le encarga la medalla para el premio de la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos, que nos permitirá hacer una breve revisión del proceso de fabricación de una medalla, ya que el Museo de Medallística se conserva todo el material empleado por el escultor para realizar este encargo.

Esta medalla representa por su anverso el busto de un personaje femenino alado de gran belleza y proporciones clásicas, que mira hacia su izquierda. Y en el reverso dos personajes, uno femenino y uno masculino sobre un podio, con una composición simétrica, destacan los drapeados de la ropa que los cubre, característicamente clásico. Los personajes sujetan una cartela y guirnalda, al fondo representaciones de alegorías de temática artística, pintura, escultura y teatro.

En esta medalla se muestran algunos de los recursos compositivos e influencias estéticas más utilizadas por el escultor local en este período de su producción artística.

Proceso de creación artística para una medalla:

1. Primeros bocetos más intuitivos, fresco y espontáneos, ya muestran la idea de que Giner quiere desarrollar.
2. Perfecciona el dibujo que finalmente modelará, ya vemos que de este dibujo poco varía el resultado final.
3. Realiza también bocetos en plastilina, evidenciando la meticulosidad en los procesos de creación, en este boceto define ya perfectamente las proporciones, los planos y los volúmenes.
4. Posteriormente realiza el modelado, molde y modelo de medalla, empleado para reducir con el pantógrafo y grabar el troquel. El pantógrafo aparece con la industrialización, esta máquina permitirá que la creación de una medalla ya no sea tarea exclusiva de un grabador especializado, a partir de ese momento puede introducirse en este campo tan específico cualquier escultor que se aventuran
5. .El troquel es la pieza utilizada para acuñar la medalla, suele ser de acero, material siempre más duro que del cospel que se pretende acuñar, vemos que la imagen es siempre en negativo.
6. Acuñada ya la medalla, se recorta y se pulen los bordes para darle la forma perfectamente circular.