Aquesta vegada ens remuntarem uns anys arrere en la vida d'Enrique Giner, període de la seua joventut en el qual va estar al Marroc realitzant el servei militar (1921/1923); durant aquests tres anys va aprofitar el seu temps per a dibuixar i va guanyar la seua primera medalla d'or al juliol de 1922 en presentar-se a la I Exposició de Belles Arts del Protectorat Espanyol al Marroc, aquest premi li va servir per a donar-se a conéixer i rebre els seus primers encàrrecs.

En el seu temps lliure va fer alguns dibuixos amb llapis d'altres soldats, companys seus, gent d'aquelles terres, animals i edificis, en aquests es mostren escenes quotidianes que Giner va dibuixar sense més pretensió que obtindre el plaer que li produeix crear, ho fa en el seu temps lliure i sobre qualsevol superfície que li vinga bé, aquesta conclusió la traiem per la temàtica d'aquests dibuixos, ja que els personatges que s’hi representen estan en actitud ociosa i aprofita al màxim tota la superfície del paper, imaginem que escàs en aquelles circumstàncies.
En aquests, Giner ens demostra una vegada més la seua gran qualitat artística, la seua destresa i seguretat amb el llapis, de la mateixa manera que ho fa altres vegades amb els burins o amb el cisell, no titubeja ni corregeix. Es presenta aquesta vegada com a dibuixant al natural, alguns anys després impartiria aquesta assignatura en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles (des de 1942 fins a 1973).
La línia és la gran protagonista d'aquests esbossos ja que es mostra clara i delicada, amb aquesta transmet sentit rítmic i moviment al dibuix, defineix volums i profunditat, i proporciona a aquests dibuixos la frescor i espontaneïtat característiques d'un esbós que es realitza amb la ingenuïtat de no *transcendir en la història.

Bibliografia:
ABAD VARELA, MANUEL, “Enrique Giner, Medallista” (separata de les actes del XVI Congrés Nacional de Numismàtica), Nules 2010. Edita: Regidoria de Museus, Nules 2016. pàg. 14.
FELIP SEMPERE, VICENT i CARRIÓN, JUAN, “El Museo de medallística Enrique Giner” (Esculturas), València 2010.

En esta ocasión nos remontaremos unos años atrás en la vida de Enrique Giner, periodo de su juventud en el que estuvo en Marruecos realizando el servicio militar (1921/1923), durante estos tres años aprovecho su tiempo para dibujar y ganó su primera Medalla de Oro en julio de 1922 al presentarse en la I Exposición de Bellas Artes del Protectorado Español en Marruecos, este premio le sirvió para darse a conocer y recibir sus primeros encargos.
En su tiempo libre hizo algunos dibujos a lápiz de otros soldados, compañeros suyos, gentes de aquellas tierras, animales y edificios, en ellos se muestran escenas cotidianas que Giner dibujó sin mas pretensión que obtener el placer que le produce crear, lo hace en su tiempo libre y sobre cualquier superficie que se le precie, esta conclusión la sacamos por la temática de dichos dibujos, pues los personajes que allí se representan se encuentran en actitud ociosa y aprovecha al máximo toda la superficie del papel, imaginamos que escaso en aquellas circunstancias.
En ellos, Giner nos demuestra una vez más su gran calidad artística, su destreza y seguridad con el lápiz, de la misma forma que lo hace en otras ocasiones con los buriles o el cincel, no titubea ni corrige. Se presenta en esta ocasión como dibujante al natural, algunos años después impartiría esta asignatura en la Escuela de Bellas Artes de San Carlos (desde 1942 hasta 1973).
La línea es la gran protagonista de estos bocetos ya que se muestra clara y delicada, con ella transmite sentido rítmico y movimiento al dibujo, definiendo volúmenes y profundidad, proporcionando a estos dibujos la frescura y espontaneidad características de un boceto que se realiza con la ingenuidad de no transcender en la historia.

Bibliografía: ABAD VARELA, MANUEL, “Enrique Giner, Medallísta” (Separata de las actas del XVI Congreso Nacional de Numnismática, Nules 2010. Edita: Concejalía de Museos, Nules 2016. pp 14.
FELIP SEMPERE, VICENT y CARRION, JUAN, “el Museo de medallística “Enrique Giner” (Esculturas) Valencia 2010