ORÍGENS DEL MUSEU DE MEDALLÍSTICA
Al voltant de l’any 1986 per iniciativa de Vicent Felip Sempere, fundador dels museus de Nules i amb gran dedicació per la recuperació del patrimoni i cultura de la nostra localitat, acompanyat de mossén Javier Torres, realitzen la primera visita a casa d’Enrique Giner.
En aquesta visita aprofiten per a demanar-li les ferramentes d’escultor, perquè aquestes formaren part de la col·lecció del Museu d’Història, com sabeu, al Museu d’Història de Nules es conserva una gran col·lecció de ferramentes que abracen els diferents oficis als quals les gents de Nules es dedicaven al voltant del segle XX, ferramentes de conreu, carnisseria, forn, objectes domèstics... Tots fets a mà i per descomptat no podrien faltar les ferramentes de treball d’un dels més il·lustres personatges de la localitat,
reconegut a escala nacional, pel seu treball i bolcat amb el seu poble natal, a qual sempre feia referència quan li preguntaven d’on era. Segons el testimoni de la gent que el coneixia i amb qui he tingut el plaer de parlar (encara avui alguns alumnes i amics visiten el museu), Giner destacava per la personalitat magnànima, generosa i altruista. Els ofereix: “les ferramentes, escultures, dibuixos i el que fera falta per al seu poble natal”.
D’aquest primer contacte sorgeixen els llaços que uniran el poble de Nules amb l’escultor, així l’any 1987 es signa el llegat en el qual Giner dóna les seues ferramentes, algunes escultures i dibuixos, correspondència professional, etc. Aquesta donació sempre va tindre el suport de la seua família, en especial per Sol Giner, filla de l’escultor i filla adoptiva de Nules.
En aquell moment, a sol·licitud de Felip Sempere, Vicent Martínez Lucas inicia els tràmits per a l’adquisició del Fort que amb un estat de degradació molt avançat i pràcticament en ruïna corria el perill de desaparéixer, ja feia uns anys que hi havia ordre d’enderrocament, que no es va dur mai a terme i comencen els projectes de restauració de l’edifici, que duria el nom de l’escultor i on s’exposaria en un primer moment de forma monogràfica la seua obra medallística i escultòrica.
El 10 de juny de 1995, s’inaugura el Museu de Medallística i Felip Sempere és nomenat membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en l’acte d'entrada en l’acadèmia llig el seu discurs sobre el Museu de Medallística i Enrique Giner. És així com després d’aquest discurs, els escultors acadèmics allí presents, Esteve Edo, Octavio Vicent, Silvestre Edeta, Carmelo Vicent, Ramon Mateu... s’acosten per a donar-li l’enhorabona i oferir-li la seua obra perquè aquesta estiguera juntament amb la del seu mestre i després company. Vist que la col·lecció s’ampliava amb aquestes donacions i les que va fer la Diputació Provincial de Castelló l’any 1998, es disposen algunes escultures al pati exterior.
L'any 2004 Felip i Sol Giner visiten el taller de Perelló, que volia donar Rèquiem i en veure el museu va decidir donar tota la seua obra, escultures i dibuixos, abans de morir va realitzar una nova addenda que ampliava el seu llegat.
En l’any 2005, sense identificar-se, dues persones visiten el museu i en veure l’actitud i passió que Vicent Felip mostrava cap aquell museu i la seua col·lecció li transmeten que eren els fills de Ramon Mateu i volien que l’obra de son pare també quedara representada al Museu de Medallística. Finalment s’hi incorporen els llegats d’Esteve Edo i Silvestre d'Edeta en l’any 2009. Així, gràcies a tots aquests escultors i a les gestions realitzades des de l’any 1986, la col·lecció del museu ha crescut amb diferents donacions, addendes i convenis com ara el signat el 2004 amb el Museo de Moneda y Timbre de Madrid. Avui dia, el nostre poble disposa d'una de les millors col·leccions d’escultura figurativa valenciana del segle XX exposades de la Comunitat Valenciana.
- Felip Sempere V. (narració oral)
- Fotografía n.2: Arxiu Històric de Nules
MªAmparo Clavell Dualde
ORÍGENES DEL MUSEO DE MEDALLÍSTICA
Alrededor del año 1986 por iniciativa de Vicent Felip Sempere, fundador de los museos de Nules y con gran dedicación por la recuperación del patrimonio y cultura de nuestra localidad, acompañado por el padre Javier Torres, realizan la primera visita a casa de Enrique Giner.
En esta visita aprovechan para pedirle las herramientas de escultor, para que formaran parte de la colección del Museo de Historia, como sabéis, en el Museo de Historia de Nules se conserva una gran muestra de herramientas que abarcan los diferentes oficios a los que se dedicaban los habitantes de Nules alrededor del siglo XX, herramientas de cultivo, carnicería, horno, objetos domésticos... Todos hechos a mano y por supuesto no podrían faltar las herramientas de trabajo de uno de los más ilustres personajes de la localidad, reconocido a nivel nacional por su trabajo y volcado con su pueblo natal, a cual siempre hacía referencia cuando le preguntaban de donde era. Según el testigo de la gente que lo conocía y con quien he tenido el placer de hablar (todavía hoy algunos alumnos, amigos y conocidos visitan el museo), Giner destacaba por la personalidad magnánima, generosa y altruista. Les ofrece: “las herramientas, esculturas, dibujos y lo que hiciera falta para su pueblo natal”.
De este primer contacto surgen los lazos que unirán el pueblo de Nules con el escultor, así en 1987 se firma el legado en el cual Giner da sus herramientas, algunas esculturas y dibujos, correspondencia profesional, etc. Esta donación siempre tuvo el apoyo de su familia, en especial por Sol Giner, hija del escultor e hija adoptiva de Nules.
En aquel momento, solicitado por Felip Sempere, Vicent Martínez Lucas inicia los trámites para la adquisición del Fuerte que con un estado de degradación muy avanzado y prácticamente en ruina, corría el peligro de desaparecer, ya hacía unos años que había orden de derribo, que no se llevó nunca a término y empiezan los proyectos de restauración del edificio, que llevaría el nombre del escultor y donde se expondría en un primer momento de forma monográfica su obra medallística y escultórica.
El 10 de junio de 1995, se inaugura el Museo de Medallística y Felip Sempere es nombrado miembro de la Academia de Bellas artes de Santo Carles, en el acto de entrada en la academia lee su discurso sobre el Museo de Medallística y Enrique Giner. Es así como después de este discurso, los escultores académicos allí presentes, Esteve Edo, Octavio Vicent, Carmelo Vicent, Ramon Mateu... se acercan para darle la enhorabuena y ofrecerle su obra para que estuvieran junto con la de su maestro y después compañero. Visto que la colección se ampliaba con estas donaciones y las que hizo la Diputación Provincial de Castelló en 1998, se disponen algunas esculturas en el patio exterior.
El año 2004 Felip y Solo Giner visitan el taller de Perelló, que quería dar Réquiem y al ver el museo, decidió dar toda su obra, esculturas y dibujos, antes de morir realizó una nueva adenda que ampliaba su legado.
En el año 2005, sin identificarse, dos personas visitaron el museo y al ver la actitud y pasión que Vicent Felip mostraba por aquel museo y su colección le transmiten que eran los hijos de Ramon Mateu y querían que la obra de su padre también quedara representada al Museo de Medallística.
Finalmente se incorporan los legados de Esteve Edo y Silvestre de Edeta en el año 2009. Así, gracias a todos estos escultores y a las gestiones realizadas desde el año 1986, la colección del museo ha crecido con diferentes donaciones, adendas y convenios como por ejemplo el firmado el 2004 con el Museo de Moneda y Timbre de Madrid.
Hoy en día, nuestro pueblo dispone de una de las mejores colecciones de escultura figurativa valenciana del siglo XX expuestas de la Comunidad Valenciana.
- Felip Sempere V. (narración oral)
- Fotografía n.2: Archivo Histórico de Nules
MªAmparo Clavell Dualde